Els nostres consellers de viatge

De viatge a l’Índia, quan passejàvem pel mercat d’Agra, el conductor que ens va portar en rickshaw cap a l’hotel ens va comentar que es casava el seu cosí i que seria un honor que nosaltres assistíssim a la cerimònia. Quan vam arribar, el nuvi entrava assegut en una mena de tro a lloms d’un cavall. La casa era gran i al pati exterior hi havia carpes amb paradetes de menjar. El pare del nuvi ens va rebre amb tots els honors. No obstant això, el millor moment va ser quan vaig poder entrar a veure com vestien la núvia de vermell amb un munt de joies de la família i amb tot de brodats de fil d’or. Impressionant. Després vam poder gaudir de la cerimònia amb l’intercanvi de collarets i vam seguir una estona la festa amb ells.

Durant un dels dies que vaig passar a Madagascar, quan encara ens trobàvem a les Terres Altes, vam decidir fer un trekking als poblats animistes del País Zafimaniry, una zona únicament accessible a peu. A les 12 del matí vam arribar al poblat, on vam poder visitar les cases fetes de fusta de la gent de l’ètnia, parlar amb el seu cap i jugar amb els nens. Després de dinar un pícnic va començar a ploure. Allò que en un principi semblava un petit ruixat, es va convertir en una tempesta de llamps i trons que va durar hores. La tempesta va impossibilitar els camins de tornada, enfangant-los i fent-los intransitables. Veient la situació, el poblat va decidir acollir-nos a una de les seves cases de fusta, on vam poder viure una nit com a autèntics zafimanirys, una experiència única.

A Sud-àfrica, d’arribada al River Bend Lodge, situat al P.N Addo Elephant, havíem d’omplir el dipòsit de benzina del nostre cotxe de lloguer. Per error, el noi de la benzinera ens va posar un fuel que va produir una averia; el motor es va parar i no hi havia manera de solucionar el problema. Davant la situació, tirats en una estació de servei i sense cotxe per poder marxar, el propietari de la benzinera ens va oferir les claus del seu cotxe, una ranxera, per arribar al lloc on ens allotjàvem i va trucar al lodge per explicar el problema. L’endemà, el propietari de la benzinera, va venir personalment fins al Parc Natural amb el nostre cotxe de lloguer, i ens el va tornar net i amb el dipòsit ple. Va recollir la seva ranxera i ens va oferir la seva ajuda per a qualsevol inconvenient que ens pogués sorgir durant la nostra estada a Sudàfrica! Us imagineu que algú us deixa el seu cotxe sense conèixer-vos de res?? Jo això ho defineixo com a hospitalitat al 200%!!

A primera hora del matí, vam arribar a Katmandú. Després de baixar del cotxe va venir una nena d'uns 4 anys corrent, molt petitona amb uns ulls negres bellíssims i se’m va abraçar a les cames, fins que la vaig agafar en braços perquè no em deixava caminar. La meva filla no parava de mirar-me i de preguntar-me qui era la nena. Vaig entrar a una botiga per preguntar qui eren els pares de la nena i em van dir que no ho sabien. La nena va estar-se amb mi durant totes les visites, vam dinar juntes i a última hora de la tarda, quan ja quedava poca gent a la plaça, em vaig apropar de nou a la botiga i vaig dir que havia de deixar a la nena. Evidentment la coneixien; així que allà ens vam acomiadar. Mai oblidaré la cara d'aquella nena i els seus ulls preciosos.

El viatge que vam realitzar al Marroc va ser una experiència única gràcies a les persones que vam conèixer durant la nostra ruta. Una nit a Fes, mentre les meves amigues i jo estàvem buscant un restaurant per sopar, vaig decidir preguntar-li a un noi marroquí un lloc on sopar menjar internacional, ja que estàvem cansades de tant cuscús i tahines. La casualitat va ser que aquell noi treballava en un conegut restaurant de Fes. Juntament amb el noi, vam anar al restaurant, el qual estava perdut pels carrerons laberíntics de la ciutat. Quan vam trobar el restaurant, aquest era preciós, amb una decoració exquisida i un menjar deliciós, aquest cop, vam menjar una hamburguesa. Al restaurant hi treballava molta gent jove i quan van tancar l’establiment ens van proposar de quedar-nos a gaudir de la nit amb ells. Durant aquella nit vam conèixer les tradicions i llengües sahrauís, les millors xixes, l’estil de vida dels joves al país i la música marroquina més alternativa. Una nit màgica acompanyada de persones excepcionals.

Durant el meu viatge a la Patagònia Argentina vam fer la ruta dels 7 llacs en cotxe de lloguer, des de Bariloche fins a San Martin de los Andes. A l’hora de dinar vam parar a un restaurant molt bonic, típic de muntanya, el qual estava situat a la vora d’un dels llacs. Ens va sorprendre que quan vam entrar només hi havien els propietaris del restaurant, un matrimoni jove, i una altra parella en una taula. Tot i així ens vam quedar allà i vam gaudir d’un dinar espectacular. Quan estàvem acabant, va començar a ploure molt fort i ens va fer por continuar la nostra ruta. Així que vam decidir esperar a que passés i vam començar a tenir una conversa molt interessant amb els propietaris del restaurant, l’altra parella argentina i nosaltres. Vam acabar la tarda tots plegats en una taula bevent cava, rient i xerrant. La senyora de l’altra taula era una pintora de quadres famosa al país que passava èpoques allà per inspirar-se i la propietària del restaurant, durant el seu temps lliure, teixia unes bufandes, gorres i ponxos meravellosos (encara en conservo un de record). Vam gaudir d’una molt bona tarda de pluja amb la millor companyia que ens podíem trobar.